25 Abr 2024

127. POESÍA CATALANA. ARMAND VIRALLONGA

-19 Feb 2022

 

MEXITLI, MUÑECA DE MIMBRE

 

Todas las flores germinaban el 20 de marzo,

eso creía;

que las estrellas eran gatos de la noche

que aquella mujer era su madre.

 

El mapa de un tesoro cosía su espalda,

vendía por cinco pesos muñecas de mimbre,

a dos la fruta.

 

Nunca nadie le había enseñado a jugar al escondite,

la alcanzó una bala perdida.

 

 

MEXITLI, NINA DE VÍMET

 

Creia que totes les flors germinaven el vint de març,

que les estrelles eren gats de la nit,

que aquella dona era la seva mare.

 

El mapa d’un tresor li tancava el clatell,

venia per cinc sols nines de vímet,

per dos, la fruita.

 

Mai havia jugat a fet i amagar,

la va trobar una bala perduda.

 

 

HAVERIA

 

No hay nada

más animal

que la cultura.

 

 

HAVERIA

 

No hi ha res

més animal

que la cultura.

 

 

CULTOS BÁRBAROS

 

dos cuerpos se tallan

a orillas del deshielo

                          esta noche sacra

se aman

                 como aman a Dios.

 

 

CULTES BÀRBARS

 

dos cossos s’esmolen

fugint del glaç

                                    a la riba

aquesta nit espúria

s’amen

com amen Déu

 

 

EL IMPOSTADO ALIENTO DE ALGUIEN QUE NO RESPIRA

  

¿Si Dios te hizo

a su imagen y semejanza

 

por qué te ahogas?

 

¿Se apagará también el aliento de Dios

bajo este tumulto de escombros?

 

 

L’ALÈ HIPÒCRITA D’ALGÚ QUE NO RESPIRA

 

 Si Déu et va fer

a la seva imatge i semblança

 

per què t’afogues?

 

S’ofegarà també l’alè de Déu

sota aquest avalot de runes?

 

 

155 LEYENDAS

 

En las manos del ogro

tampoco cabe una aldea,

talvez un cuento;

la pluma que estrecha el gatillo

de un arma inconmensurable.

 

Cabe el sollozo de una camada de lobos

migas de un desayuno,

el decreto que encierra a un albatros.

 

Pequeños restos de un imperio,

huellas como cráteres en la memoria,

rascacielos de paja, laberintos translúcidos,

caballos y castillos, leyendas y epílogos.

 

Pero también la herida que dibuja un faro,

El cirio que abre un camino,

el menhir de un heredero.

 

 

155 LLEGENDES

 

A les mans del gegant

tampoc és que hi càpiga una aldea,

sí un conte sencer,

la ploma que estreny el gallet

d’una arma incommensurable.

 

Hi cap el sanglot d’una ventrada de llops,

molles d’un esmorzar,

la sentència que engabia un alabatre.

 

Trossos petits d’un imperi,

petjades com cràters de memòria,

gratacels de fusta, laberints translúcids,

cavalls i castells, llegendes i epílegs.

 

Però també la ferida que dibuixa un far,

la destral que obre un camí,

l’obelisc d’un hereu.

 

 

ONDA EXPANSIVA

 

En el Golfo de México también estalló una bomba atómica.

El diluvio del desierto acobarda

fieles y bárbaros,

no le importa si son tuyos.      

 

La República de Surinam sigue enjendrando sus propios mártires,

Sedienta, la luna, muere antes de alcanzar su reflejo.

Me olvidaste en un anticiclón permanente

Aquí la ropa no se nos seca a los de charca.

 

También los osos, los huesos, se hartan de ir abrigados.

La niebla acecha el mar cuando descansan las gaviotas.

Una tormenta engulle

la costa del Pacífico cada tres días,

a veces, tú.

 

También silva el viento bajo la cama del monstruo.

 

 

ONA EXPANSIVA

 

També al Golf de Mèxic va esclatar una bomba atòmica.

Al desert cauen diluvis

que espanten fidels i bàrbars,

també els que vas parir.

 

El Surinam té màrtirs,

i mor de set la lluna al costat del riu.

On m’has abandonat fa calor

però no s’hi eixuga roba de qui ve de bassa.

 

També els ossos s’afarten d’anar tan abrigats.

La boira assetja el mar si no ho fan les gavines.

 

El Litoral Pacífic l’engola

una tempesta cada tres dies;

de vegades ets tu.

 

Sota el llit dels monstres també xiula el vent.

 

 

Armand Virallonga Chavarrías (Barcelona). Escriptor, cineasta i docent. Llicenciat a l’Escola Superior de Cinematografia de Catalunya, els seus projectes fílmics i literaris indaguen precisament en la connexió d’aquests dos camps expressius. El 2015 viatja a Mèxic, on residirà durant cinc anys. La seva obra s’inclou a l’antologia del III Encuentro Nacional de Poetas Jóvenes Ciudad de Morelia i a diverses revistes literàries nacionals i d’Amèrica Llatina. Tanmateix ha col·laborat en els col·lectius L’animalada, Prostíbulo poético i Poetas de alto riesgo. També amb Blanco Móvil, en un acte celebrat al Palau Nacional de Belles Arts de Mèxic, on va presentar una ponència sobre poesia catalana i els vincles entre les poesies d’ambdós països. D’es terra, el seu primer llibre en català, és el resultat de tota aquesta experiència vital i poètica.

 

Armand Virallonga Chavarrías (Barcelona). Escritor, cineasta y docente. Licenciado en la Escuela Superior de Cinematografía de Cataluña, sus proyectos fílmicos y literarios indagan precisamente en la conexión de estos dos campos expresivos. En 2015 viaja a México, donde residirá durante cinco años. Su obra se incluye en la antología del III Encuentro Nacional de Poetas Jóvenes Ciudad de Morelia y en varias revistas literarias nacionales y de América Latina. Del mismo modo ha colaborado en los colectivos l’Animalada, Prostíbulos poético y Poetas de alto riesgo. También con la revista Blanco Móvil, en un acto celebrado en el Palacio Nacional de Bellas Artes de México, donde presentó una ponencia sobre poesía catalana y los vínculos entre las poesías de ambos países. “Des Terra”, su primer libro en catalán, es el resultado de toda esta experiencia vital y poética.

 



Compartir